ADIF treballa des de fa uns mesos al carrer camí de l'Esquella, a la zona del polígon industrial Congost, per eixamplar el túnel que passa sota les vies del tren en aquest punt. L'objectiu de les actuacions és adequar aquest pas i així fer possible el tancament definitiu de dos passos a nivell que hi ha a la zona. L'obra inclou també la construcció d'un camí de servei del ferrocarril que ampliarà la xarxa de camins de la Serra de Ponent en més d'1,5 km per a usos de lleure i circulació de veïns.

El dia 6 de juny es faran els treballs de fressat i asfaltat de la rasa afectació del col·lector en aquest punt, des de camí de l'Esquella amb l'avinguda Sant Julià. Les obres es preveu que tinguin una durada de només un dia amb afectació a l'aparcament  i a la circulació del carrer camí de l'Esquella. 

• Entrant a l'aplicació i clicant sobre el botó d'apertura de la porta
• Introduint el codi personal en el teclat de la porta
• Trucant gratuïtament al telèfon 5901005959226 amb el telèfon registrat

Segons el previst ja han començat les obres de reurbanització dels carrers Alfred Nobel i Josep Trueta del polígon industrial de la Font del Ràdium. Es tracta de la primera fase de les obres que es preveu que durin fins al mes de juliol. La inversió és d’1,7 milions d’euros i comportarà la millora dels vials i dels serveis necessaris per a les diferents empreses. Així, s’arranjaran les voreres i s’adaptaran els guals per als vehicles i els de vianants segons la normativa. Es remodelarà la xarxa de clavegueram i es disposarà una capa de reforç del paviment per augmentar l’adherència i evitar accidents en cas de pluja. Igualment es pintaran les places per a vehicles i camions per optimitzar la capacitat de l’aparcament existent i s’hi canviaran les lluminàries per leds, fet que farà més sostenible la instal·lació. A més es farà l’obra necessària per fer una nova xarxa de telecomunicacions amb fibra òptica i per soterrar en un futur serveis que en l’actualitat són aeris. També es portarà a terme la senyalització horitzontal de tot el sector. En aquesta primera fase de les obres també s’arranjaran els carrers Duran i Reynals i l’av. Autovia de l’Ametlla.

Aquests dies s'ha fet l'empenta de l'estructura de formigó que s'havia construït com a pas inferior sota les vies del tren de la línia R3, al Camí de l'Esquella del polígon Congost de Granollers. L'actuació s'executa sense afectar la circulació de trens de la línia.

L'actuació forma part dels treballs de supressió dels passos a nivell que hi ha en aquest tram de l'R3. El principal, el que està situat al Camí Antic de Parets. El projecte preveu l'obertura d'aquest nou pas sota les vies i la millora del que ja hi ha al carrer de Can Ninou. A més, per garantir l'accessibilitat a les cases i camins que hi ha a l'altra banda de les vies del tren es construeixen nous camins. Són obres prèvies a l'execució de les obres de desdoblament parcial de la línia del Nord que l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) impulsa al tram entre les estacions de Parets i de la Garriga.altura del carrer de l'Esquella, darrere de les instal·lacions de l'empresa Coty.

Podeu accedir a la notícia ampliada al 9Nou:http://mynmedia.mynews.es/noticies/?dre=E9N202001270014&tipus=pdf&id_client=9731132D&expiration_key=ibmFLewbkoiKU7QIDcnzGOwduHAv+rGaTRSdSRK7I4upEM4=&idSeguiment=

El sector industrial 125, situat a la serra de Ponent, es localitza al sud del polígon industrial del Coll de la Manya. És la zona també coneguda com Els Xops perquè s’hi pot accedir des de la C17 a l’entorn del polígon amb aquest nom, a cavall entre Lliçà de Vall i Parets.

Es tracta del Pla Parcial d’un sector recollit a l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i provinent dels planejaments anteriors al POUM, l’antic sector T del PGOU. També queda recollit al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) que el considera una peça clau del sistema productiu de la Regió Metropolitana en l’estratègia de reforç i especialització dels polígons industrials al voltant de la C17.

Actualment Granollers, amb 270 hectàrees de superfície industrial i 7 polígons d’activitat econòmica té la major part del sòl industrial disponible pràcticament esgotat, ocupat per una indústria diversificada que enforteix la ciutat. Els polígons del municipi a tocar de l’eix de la C17 són el polígon de la Font del Ràdium i el polígon del Coll de la Manya amb 80 i 55 activitats, respectivament.

El Pla Parcial del sector 125 posarà a disposició de la indústria i de les empreses nou sòl productiu per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, amb l’objectiu d’enfortir l’eix industrial i tecnològic de la C17, reforçant el teixit industrial existent, i generant noves oportunitats per a l’empresa i per a l’ocupació.

L’aprovació inicial del Pla Parcial d’aquest sector industrial de 54 Ha preveu l’ocupació amb naus del 32% (179.239m²) del sòl de l’àmbit que alhora, ja es troba ocupat per empreses preexistents en edificacions històriques que representen una ocupació d’una tercera part del sòl industrial total que preveu el Pla Parcial a desenvolupar.

El Pla preveu dotar les empreses preexistents dels accessos, dels carrers i dels serveis necessaris per tal de contribuir a la seva consolidació i a la millora del seu funcionament actual, especialment pel què fa als efectes mediambientals sobre l’entorn on es troben implantades aquestes empreses i possibilitant l’ampliació de les seves instal·lacions a la ciutat. Al respecte cal dir que la seva situació de provisionalitat actual no en permet el seu creixement i, per tant, en dificulta el seu normal funcionament i la seva modernització per adaptar-se a les normatives actuals. És el cas de l’empresa Brentag, de Sertrans a la seu de l’antiga Autolive, de Concepta o de les naus en filera situades a tocar de Parets. Dins del sector també hi existia l’antiga Bendibèrica, que en els darrers temps ha vist com s’enderrocava el què quedava de les seves antigues instal·lacions.

El 40’5% del sòl del sector esdevindrà sòl públic municipal i el 54’5% restant es desenvoluparà en consonància amb el destí industrial previst a la normativa urbanística vigent possibilitant la implantació de noves indústries i activitats amb un sostre total previst de 274.345m².

El pla contempla 5 illes industrials, de les quals 3 ja es troben parcialment ocupades i en rendiment per les indústries existents mencionades. En aquestes illes es construiran noves naus de diverses dimensions, per acollir amb la flexibilitat necessària les noves activitats i empreses a implantar.

És un àmbit industrial d’activitat econòmica que ha de propiciar nova ocupació, enfortint la centralitat i la competitivitat dels polígons actuals de la ciutat

Aquest sector industrial, -que no es tracta d’una nova àrea comercial-, encaixa amb l’estratègia de desenvolupament nodal que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona fixa per a Granollers, per tal de vertebrar les principals polaritats i eixos d’activitat del sistema industrial metropolità, desenvolupant i fent més eficients els polígons al voltant de la C17 en tant que peces fonamentals del sistema productiu de la regió metropolitana. Per aquest motiu el PTM preveu la creació de tota una àrea especialitzada industrial a consolidar i a equipar per reforçar el teixit productiu de tota la zona, potenciant la seva centralitat i competitivitat.

Es preveu que amb el desenvolupament del Pla el sector pugui acollir una trentena de noves empreses i generar més de 800 nous llocs de treball, i consolidar els llocs de treball actuals. El desenvolupament del Pla, que recau sobre una Junta de propietaris, representarà una inversió de 15M d’euros en costos d’urbanització per part de la iniciativa privada, qui preveu acabar les obres d’urbanització al 2022.

El Pla preveu connectar els espais lliures periurbans de la zona, respectant la xarxa de camins i configurant itineraris atractius per a vianants i bicicletes, preservant l’entorn natural i el paisatge de les dues vessants de la serra de ponent de la urbanització

De la superfície total del polígon industrial, el 45’5% del sòl esdevindrà sòl públic per espais lliures, equipaments, carrers i serveis tècnics de caràcter mediambiental com els dipòsits per a la reutilització de l’aigua de pluja i per aprofitar l’aigua regenerada per a altres usos. La situació dels espais lliures prevists al Pla respecta el paisatge i la biodiversitat dels corredors biològics a les dues vessants de la Serra de Ponent donant continuïtat als espais verds periurbans de la Serra i a la xarxa de camins històrics presents a l’indret, amb l’enllaç del Bosc de Can Ferran i el Torrent de Can Ninou.

El sector industrial s’estructura a partir del camí antic de Parets (actual carrer Isaac Peral) i del Camí de Can Ferran (actual carrer Julian Rei Pastor) que el connectaran amb les principals infraestructures i vies de connexió de la zona (C17/C35). L’estructura de carrers i la vialitat és mínima, recollint els traçats existents en un esquema en creu que connecta el sector i també el polígon del Coll de la Manya amb les principals vies ja presents a l’entorn, millorant la seva mobilitat i accessibilitat generals.

Pel fet de situar-se al costat de la xarxa viària bàsica existent, el desenvolupament del Pla en termes de mobilitat representa un plantejament sostenible que permetrà un millor enllaç dels polígons industrials de la ciutat amb les infraestructures tant viàries com ferroviàries ja presents al territori, en una proposta de compacitat i de vertebració del sòl industrial, amb una mobilitat racional i eficient.

El Pla preveu carrers amples per propiciar la presència d’arbres d’entitat, possibilitar l’arribada del transport públic i permetre la configuració d’itineraris per a vianants i bicicletes que els facin útils més enllà dels horaris i dels ritmes propis del sector en tant que espai industrial. Per aquest motiu, tant al seu interior com al seu entorn, el Pla preveu la continuïtat dels camins i itineraris existents a través d’espais verds de transició entre la zona industrial i el sòl no urbanitzable. El Pla situa dos terrenys per equipaments públics a tocar de la via interpolar, al sud de l’àmbit amb una superfície total de 27.435m2.

Les noves naus s’adaptaran topogràficament a l’entorn comptant amb nous materials i sistemes constructius eficients i sostenibles. Les edificacions antigues podran renovar-se i adaptar les seves instal·lacions que disminuiran els efectes mediambientals reduint la petjada ecològica dels residus que generen sobre el medi ambient.

L’Associació d’Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials Jordi Camp i Congost (AEP Camp Congost) juntament amb l'Ajuntament de Granollers han posat en marxa un servei de deixalleria industrial, orientada a la millora de la gestió de residus valoritzables de paper/cartró, plàstic, ferralla i fusta. Es tracta d'una prova pilot que es va iniciar el mes de novembre i que té una durada prevista de quatre mesos. Consisteix a posar a disposició dels industrials un espai dins del mateix polígon on puguin portar els seus residus valoritzables, de manera que la reducció dels costos de transport i el pagament per residu incentiva l’adequada separació.

Aquesta inicia%va neix en el marc del projecte Granollers entra en simbiosi que impulsa l'Ajuntament de Granollers amb el suport de la Diputació de Barcelona. Granollers entra en simbiosi és un programa municipal que vol contribuir a la materialització de la simbiosi o relació col·labora%va al món industrial local en àmbits com l'energètic, la mobilitat, els residus, etc.

Els principals objectius d’aquesta prova pilot són, per una banda, sensibilitzar les empreses en la millora de la gestió de residus i, per l’altra, mostrar el potencial de l’agregació de la demanda i de les solucions basades en la proximitat. En aquest cas, la col·laboració entre els agents i el km0 permeten minimitzar els costos associats a la gestió. A més, separant adequadament els residus es redueix el volum de la fracció de rebuig, i el seu cost, que tindrà un preu creixent en un futur immediat.

Amcor, Barikit, Bocrep, Comercial Vila Vila (Ford), Descans del Vallès i Fat Soluciones de Corte, són les sis empreses par%cipants en aquesta prova pilot. El projecte, a més de facilitar la separació i valorització de residus concrets, inclou la revisió del procés de gestió de residus de cada participant per part d’un expert i la identificació d’altres possibles millores a aplicar en la gestió global. Cal destacar que la prova pilot no pretén promoure un canvi de gestor sinó iden%ficar possibles millores i estimular la separació i valorització de residus que fins al moment no s’estaven optimitzant a causa de la manca d’incen%u. El projecte també ha servit per identificar bones pràctiques que les empreses ja estan portant a terme i que es posaran en valor i es compartiran amb les indústries de Granollers en les conclusions de la prova pilot.

El gestor TEGA CRT –membre de l’Associació– és l’empresa responsable de l’anàlisi inicial, la gestoó, la recollida, el control d’aquests residus i la seva valorització. TEGA ha habilitat una zona de descàrrega i de control de residus a les seves instal·lacions del Polígon Jordi Camp i ha lliurat a les empreses par%cipants, sense cost, les gàbies per als diferents residus de paper, plàstic i ferralla, retractilades i amb codi de residu. Un cop plenes, les empreses les poden portar directament a la deixalleria els dimecres de 8.30 h a 13.30 h o bé poden fer ús del servei de recollida que ofereix TEGA CRT.

Les empreses cobren pel residu generat, d’acord al tarifari de preus que existeix. Des de l’Associació ja s’ha començat a treballar per consolidar aquesta experiència i, en funció del seu resultat, es dissenyaran els serveis vinculats (recollida mancomunada dels residus, etc.). Actuacions com aquesta afavoreixen uns entorns no només més sostenibles sinó també més competitius.

Més informació: a Granollers mercat mcanamero@granollers.cat  o a l'Associació d'Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials Jordi Camp i Congost info@picampcongost.cat

Bon dia,